dilluns, 25 de febrer del 2008

Es diu Nina


Va arribar a casa nostra després d’un moment delicat. Feia vint-i-quatre hores que una conductora incívica havia atropellat mortalment la “Pussy”, una gosseta pequinesa.
La Nina és de raça canitxe. Els seus pares fins i tot havien aconseguit un campionat nacional per ser raça pura.
Des del primer dia, quan la vam anar a buscar al seu lloc d’origen, va demostrar que era molt espavilada. Quan la seva criadora la va deixar damunt una gran taula, amb quatre o cinc cadells més, la Nina es va llençar als braços de la seva futura propietària. I, evidentment, no ho vam dubtar.
La seva vida amb nosaltres és un goig. És neta, intel·ligent i espavilada. No només capta el que li dius o demanes, sinó que fins i tot sembla que s’avançi als teus pensaments.
Ara la Nina té 10 anys. I el pas del temps ha consolidat la relació que té amb nosaltres.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Pot ser és veritat, però és molt difícil que una imatge com la foto d’aquest post pugui expressar tot el que per a nosaltres significa la Nina!